- Pare, la mel com es fa?-, va preguntar la petita Laura aixecant la vista per fixar-la als ulls de son pare

​

– La fan les abelles, filla- va respondre ell tement una nova tirallonga de preguntes incisives fruit de l’ànsia voraç per saber de la Laura

​

A partir d’aquell moment, l’esmorzar va transcórrer enmig d’una conversa en la que tothom deia la seva sobre la mel, sobre com es fa, de la importància de les abelles i que si és més bona la de romaní o la de taronger, de la relació de la mel amb les herbes aromàtiques, i així anar discutint.

 

L’avi Joan semblava ser que era qui més en sabia, però no tant com per fer valer el seu criteri quan algú deia blanc i l’altre negre sobre si les abelles piquen o no piquen o sobre si la mel d’eucaliptus va molt bé per quan estàs refredada o per quan tens dolor.

 

El pare va veure en aquell sobtat interès de la Laura  pel món de la mel  l’oportunitat per muntar un cap de setmana “temàtic” amb tota la família.

 

Li sonava que hi havia una fira de la mel però ni idea d’on ni quan era.

 

Va posar la tablet fent un forat entre el pa, la melmelada, les magdalenes, el sucs de fruita i la llet de civada i, amb la Laura a la falda, va escriure “fira de la mel” al cercador. De seguida van veure que n’hi havia 3 com a mínim, però que una que feien al Ripollès ja anava per la vint-i-tresena edició, al 2018 i que, per tant, semblava que havia de ser la de més solera.

​

Així doncs, van decidir organitzar una sortida familiar per al cap de setmana d’inicis de setembre llogant una casa de turisme rural per no perdre punt de la Festa de la Mel de la Vall de Ribes. Tots van voler fer un petó a la petita.

​

​

​

​

​

Escrit extret de la pàgina web El Redall